L'església catòlica espanyola (1950).

Puta paparra, carronya on fermenta La claveguera de la llum del dia, Apunta el seu coet lluna opulenta I implora no fallir la punteria. Teixeix sotanes una aranya lenta. Com ballen amb les vides per la via Que va del militar a la serventa! Despullen amb les ungles pedreria. Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa De tèrbola tenebra, i no desdenya De beneir la reixa de la queixa. Be mossegaire,

tots nosaltres,

Aquesta activitat d'ensenyar els altres Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.

Joan Brossa

(Barcelona,1919-1998) és un dels poetes més importants de la segona meitat del segle XX. La seva obra parteix de l'avantguardisme (d'ací les obres teatrals o les escultures o els dibuixos) i abasta una producció en moltes línies per bé que sempre des del rigor i el sentit crític, sovint amarat d'un humor negre, sarcàstic (i potser per això, tan ple de raó). Aquest poema dedicat a l'"església espanyola" fou escrit en 1950 però segons com és més present que mai.