La noia que passa.

Heus aquí un petit quadre on es mostra com la passió aflama i ens atrapa, recremant-nos en el foc que neix d’una perfecta comunió entre la bellesa encarnada i la sensualitat amb què es recrea; i mentre es consum encorbant-se d’un cantó a un altre es percep una coseta atapeïda entre les flames passionals: la subtilesa d’un mot que, humil, manté aquesta sensació arrasadora que ho fon tot, no sent res més que una espurna en l’irrefrenable pas del temps. És, en altres paraules, el triomf de la paraula envers les pulsions, o bé és el pas d’un noi que, assetjat per aquesta constant i opressora passió, va deixant la pubertat i s’avé a la serenor de la joventut. Trieu-ne el sentit que més us agradi o formuleu-ne el vostre.

Joan EM

es presenta com un humil filòleg que vagareja per la xarxa en busca de debats on fotre-hi el nas (i com més crispats, més interessants). I com que li agrada la llengua, la literatura i la història catalana (medieval), doncs a vegades es dedica a parlar-ne.