Brexit. I ara què, Catalunya?

Ara que Gran Bretanya s'ha independitzat (del tot) de la Unió Europea em sorgeixen dues d'incògnites:

1. Com que Europa ha perdut el seu nexe directe amb els EUA, ¿se seguirà emprant l'anglès com a llengua franca en la relació amb els estats membres? (o seguirà sent un requisit obligatori en certs serveis o professions de l'àmbit europeu): (a) GENS, perquè no n'hi ha cap representant de l'imperi anglosaxó a Europa. (b) MÉS, perquè no es perdi el contacte amb GB i els EUA.

2. Com que la victòria d'aquest referèndum tan transcendental ha estat molt ajustada (51,9% vs 48,1% = 72,2% del cens), ¿com hem d'interpretar els resultats del 27S (47,8% vs 39,11% - 8,94% = 74,95% del cens)? (a) Victòria independentista per indefinició de CSQEP en el programa, legitimada pel 74, 95% de la població (supera el referèndum anglès). (b) Derrota independentista perquè CSQEP és propera a mantenir la "Unidad de España" (declaracions, actes, etc.), quedant un resultat de 47,8% vs 48,05%. - O millor, deixem-los de banda: si féssim una RUI (perquè el referèndum pactat és quelcom utòpic), ja val la idea del catalanisme 'processista' i de tot el sector unionista que una suposada i ajustada victòria de l'independentisme català no seria suficient per fer la DUI i el que en deriva? (a) SÍ perquè la base social de l'independentisme és insuficient per continuar amb el procés d'independència. (b) Evidentment que NO, ho prova el referèndum anglès.

3. I ara que els escocesos que veuen com marxen de la UE, tot recordant les amenaces del govern central de sortir-ne si s'independitzaven, els independentistes i la resta de sectors de la societat mantindran viu aquest neguit? (a) SÍ perquè com diu l'espanyolisme GB és un país i Catalunya no. (b) GENS, ja que hi ha molta vida fora de la EU. --------------------------------------------------------- Només sabem una cosa, que Gran Bretanya ha optat per anar-se'n fora del Sistema Solar, i que qui va dir aquesta bestiesa ja està intentant furgar-los Gibraltar. (Escolteu, que potser els anglesos, els "rarets" d'Europa, eren "àliens" i tant sols ho sabia el Cap de la TIA; sí, el que aguaiteu a la imatge.)

Joan EM

es presenta com un humil filòleg que vagareja per la xarxa en busca de debats on fotre-hi el nas (i com més crispats, més interessants). I com que li agrada la llengua, la literatura i la història catalana (medieval), doncs a vegades es dedica a parlar-ne.