En coses de números, cada cosa al seu lloc

Anem a posar les coses en el seu lloc d'una santa vegada. Els mitjans de comunicació un cop més obvien fets que esdevenen crucials, per tant, s'han d'ocultar a l'opinió pública, per entendre la situació político-econòmica d'aquesta Europa (per cert, paraula grega) insostenible, prostituïda i violada amb la connivència dels principals actors polítics i econòmics actuals.

Varem quedar-nos quiets, sense dir res al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans un cop més passen de puntetes sobre el rerefons del tema i independentment de la desagradable sensació que desperten els nous virreis en un ampli sector de la població. En la pràctica aquest fet suposa reemplaçar "democràticament" els escollits per d'altri, els anomenats tecnòcrates que no son ni escollits pel poble, ni tan sols els resulten familiars.

Si el sistema democràtic es trobava ja en un estat de mínims, amb totes les urnes i parlaments que fan omplir-nos aquestes boques de demòcrates de pacotilla i amb totes les garanties parlamentàries contrastades, aquestes actuacions constitueixen tècnicament un cop d'estat encobert del que seran principals beneficiaris els mercats i les pertinents estratègies especulatives.

Lucas Papademos (dirigent posat, o sigui, un dels tecnòcrates que dèiem després de la dimissió de Papandreu), Mariano Monti (itàlia, tecnòcrata), Mario Draghi (president del Banc Central Europeu), Goldman Sachs... anem a posar el fil a l'agulla.

Goldman Sachs, un dels bancs d'inversió més grans del món i coresponsable directe juntament amb altres entitats com Moody's (agència de qualificació) de la crisi actual i al mateix temps, evidentment un dels seus principals beneficiaris. Només una pinzellada, el 2007 varen guanyar 4.000.000.000 de dòlars en operacions que desembocaren en el desastre actual. Què varen fer? Animar als inversors a invertir en productes subprime que sabien que eren un bluf, productes "brossa" i al mateix temps apostaven en borsa per tal que fracassessin. Això es només la punta del iceberg, està sobradament documentat. Busqueu-ho.

Papademos, tecnòcrata imposat per l'Eurogrup, no escollit pel poble, després de la dimissió de Papandreu, fou: Ex-governador del Banc de la Reserva Federal de Boston, vicepresident del Banc Central Europeu, membre de la comissió Trilateral, fundada per Rockefeller, lobby ultra-neoliberal (compren polítics a canvi de prevendes), va falsejar els comptes de dèficit públic de Grècia amb la col·laboració de Goldman Sachs (que varen cobrar per aquesta "ajuda" 600 milions d'euros) i fet que va conduir al país en gran part a l'actual crisi.

Mariano Monti, Primer ministre a Itàlia després de la dimissió de Berlusconi. No escollit democràticament. Ex-director europeu de la comissió Trilateral, n'hem parlat abans. Ex-membre de l'equip directiu del grup Bilderberg i assessor (casualitats de la vida) de Goldman Sachs durant el període que aquests van falsejar el dèficit del govern grec.

Mario Draghi: Actual president del Banc Central Europeu. Ex-director executiu del Banc Mundial, vicepresident per Europa de Goldman Sachs durant el peíiode que com ja hem comentat es van falsejar les dades econòmiques de Grècia. ¿Casualitat? Tots pertanyien a Goldman Sachs, els que varen crear la crisi son presentats com la única opció per a sortir de la mateixa. La mateixa premsa d'Estats Units parla del Govern de Goldman Sachs a Europa. Es pretén que el pensament popular cregui que la crisi ha estat una mena de relliscada, però la realitat i els fets apunten cap a una altra direcció, la voluntat perfectament orquestrada de fer-se amb el poder directe al nostre continent en una maniobra sense precedents a l'Europa del segle XXI. L'estratègia dels grans bancs d'inversió i les agències de qualificació és una variant del que varen fer a Sud Amèrica per exemple..

Quin és el full de ruta i situació actual? (des de el seu prisma):

1. Enfonsem els països mitjançant l'especulació en borsa/mercat. Els tornem bojos de por a què passarà amb els mercats i una resposta sistèmica d'aquests, que nosaltres controlem cada dia.

2. Els obliguem a recórrer a préstecs per a mantenir-los en status quo o "salvar-los". Aquests préstecs estan mesuradament calculats a fi que els països no els puguin pagar, com en el cas de Grècia, que no haurien pogut pagar ni tan sols venent-se el país sencer, sense metàfores, matemàtica pura.

3. Exigim retallades socials i privatitzacions en detriment del poble, sota la amenaça de que si els governs no ho porten a termini, els inversors es retiraran per por a no poder recuperar els capitals invertits en el deute d'aquests països i altres inversions. 4. Es crea un altíssim nivell de descontentament social propiciant l'acceptació per part del poble, aquest ja tocat, de qualsevol cosa per tal de sortir de la situació.

5. Col·loquem als nostres homes on més convingui. No es ciència-ficció, està tot degudament documentat i s'han seguit i posat en marxa durant el segle XX en altres països sobretot de l'Amèrica Llatina per part dels Estats Units quan es dedicaven, i segueixen dedicant-s'hi en la mesura que poden, a asfixiar econòmicament per exemple a l'Amèrica Central (NAFTA?) per a crear descontentament social i aprofitar-ho tal i com hem comentat.

Ara mateix, això està passant a Europa, però no és Estats Units qui ho fa, sinó la industria financera internacional sota la mirada impotent però de manera majoritària com a còmplice dels nostres governs. És, senyores i senyors, el major robatori de tots els temps i a escala planetària, son cops d'estat i violacions flagrants de la sobirania dels estats i els pobles.

Si volem recuperar la dignitat i la sobirania, no com a país, sinó com a ciutadans, com a persones, cap estat ha de pagar el deute.

No al pagament de cap deute a la industria financera internacional, la major organització criminal de la història de la humanitat.

PS: "¿Acaso merecemos un trato tan cruel? Esta granja es demasiado pobre para alimentarnos a todos.... ¡NO, esta granja es rica! Pero Jones nunca nos dará lo que nos corresponde... solo hay una salida". Rebelión en la Granja. George Orwell.

Manel Vallès Rodríguez (il·lustració) és ...