LA DEMOCRÀCIA DELS IDIOTES

Idiota i democràcia són mots nascuts a l'antiga Grècia, encara que ara no ho sembli van néixer per anomenar aspectes relacionats amb la política, on política és tot el relatiu a la vida de la polis.

A l'Atenes del segle V a.C. sorgí el terme democràcia, a partir dels vocables “DÉMOS” i “KRÁTOS”: democràcia significa “govern dels artesans i camperols”, ja que va néixer com alternativa al govern oligàrquic de nobles, però sempre excloent-hi expressament als esclaus, les dones, els estrangers i els “IDÍOTES”, qui era simplement “aquella persona que només es preocupava dels seus interessos privats i particulars, sense parar esment als assumptes públics en una societat on la participació política es considerava un deure inexcusable, pensaven que la vida política beneficiava a tots i diferenciava veritablement al bàrbar del "CIUTADÀ".

Roma recollí el terme "CIUTADÀ", que no en principi la democràcia, per tal com la democràcia només fou vigent en el període de la república. L'aportació romana va ser omplir el terme de significat jurídic: Roma va subrogar-ho tot a l'imperi de la llei romana. Gradualment i amb la lluita dels plebeus que escollien representants per mitjà de comicis, anaren fent-la modificar fins que van fer arribar el concepte de ciutadania a tots aquells que eren dins dels dominis de Roma. Així, si Grècia va aportar la democràcia, Roma va fixar el terme ciutadà com aquella persona que ostenta la titularitat del dret a ser-ho.

Pensar que democràcia i dret van junts és una fal•làcia que ha arribat fins avui: durant tota l'Edat mitjana existia el dret, però no la democràcia, encara que en certs indrets hi haguessin formes pseudodemocràtiques de govern, com ara a ciutats com Gènova, a la Hansa i el nostre Consell de Cent; així i tot, no es pot dir que fossin formes democràtiques, strictu sensu, fins al segle XVIII, amb les revolucions burgeses, que es torna a parlar de democràcia i ciutadania, sorgint així una polèmica viva fins als nostres dies, "EL CONFLICTE ENTRE L'ANTIC I El NOU".

S'observa que el ciutadà modern (del segle XVIII) no era el mateix que l'antic, on un ciutadà només ho era en la mesura que participava dels assumptes públics, els "polites" en contraposició dels "idíotes". Els moderns van considerar que tothom havia de considerar-se ciutadà amb els mateixos drets (amb severes restriccions fins el segle XX), independentment que s'impliqués en la vida publica així com també, si només s’interessava per allò seu, pel seu idíos: apareix “EL PRINCIPI D’IGUALTAT DE DRETS” de la ciutadania davant la política.

A partir d'aquí, per simplificar hi ha dos corrents de com hauria de ser la democràcia, ROUSSEAU va ser l'ideòleg de la “DEMOCRÀCIA DIRECTA”, només es pot parlar de democràcia per aquella forma de govern que tots els ciutadans participin directament en la presa de decisions públiques; cal recordar que era ginebrí, molt de la seva terra i que Ginebra era una ciutat poc més gran que l'antiga Atenes, fent factible que tothom es pogués reunir en assemblees i ser protagonistes de les decisions polítiques. Tanmateix, el naixement dels estats nació i les seves dimensions impossibilitaven en bona mesura aquesta forma de govern: sens dubte això va influir que a la cultura occidental s'implantessin les doctrines de LOCKE i el concepte de "DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA", que pot ser “amb un mandat imperatiu”, el representant només pot actuar pel fet autoritzat pel mandat dels seus representats, evolució del concepte d'idiotes integrats a la vida política (tu, representant, només pots fer allò que em beneficiï a mi, el teu representat) i “el mandat representatiu”, on els representants han d'obrar en nom de tota la ciutadania, fins i tot d´aquells a qui no representen directament; el representant ha d'actuar segons la seva consciència i el seu honor en nom de tot el conjunt de la societat pel bé comú: salta a la vista que aquí rau un dels problemes de la democràcia, la perversió del mandat representatiu fins a tocar l'imperatiu (les minories de bloqueig) i també s'obre la porta a tenir representants que es dediquin a la política només pels seus propis interessos individuals (els corruptes). Comencen les eleccions que acostumaven a ser confrontacions entre els defensors del fet antic, embrió del conservadorisme i aquells que apostaven pel fet nou, el germen del progressisme, si fa no fa, la mateixa estructura que ha arribat als nostres dies.

Els segles XIX i XX es poden considerar un període de perfecció i perversió de la democràcia representativa: perfecció perquè són els segles on s'implanta el sufragi universal com a dret inherent al ciutadà, car fins fa molt poc no tothom tenia aquest dret, recordem la lluita de les sufragistes, i perversió perquè es fixen les disfuncions apuntades en el seu origen, convertir el mandat representatiu en un d'imperatiu, la disciplina de partit en el vot parlamentari i l'obediència als lobbies de poder o influència, que no és res més que la institucionalització dels idiotes en les formes de govern democràtic, fins a arribar a la pèrdua absoluta del prestigi del fet polític.

Ja al segle XXI, el paradigma del “NO ENS REPRESENTEN” de les noves formes de política és la visualització pràctica de la teoria que no hi ha govern legítim sense el consentiment dels governats. S'instal·la el concepte que un sistema polític que trenca el principi d'igualtat (corrupteles, nepotisme, monarquia) no es pot considerar un sistema legítim, es torna a parlar amb força de la democràcia directa o participativa on el ciutadà s'implica en els processos de decisió, la democràcia representativa presenta formes de democràcia directa. A en estats com els USA i Suïssa es fan molts referèndums, però la democràcia representativa segueix predominant, ja que paradoxalment, si el ciutadà s'impliques sempre en la presa de decisions mitjançant els referèndums, (imaginem des del clavegueram fins a l'elecció de cap d'estat), no hi hauria temps per dedicar-se al idíos de cada persona.

Ara, gràcies a INTERNET, en teoria, es pot vèncer aquest obstacle i restaurar la legitimitat de la política i els governants, apartar-ne els idiotes, tornar el poder un altre cop a la ciutadania en un sentit més ampli de la paraula, on tots som iguals en la mesura que som internautes. Podria ser un arma per anar instaurant la democràcia participativa gràcies a les seves característiques intrínseques: sense barreres d'entrada, trenca la distancia física per una proximitat virtual, permet participar sense perdre ni un xic de mobilitat, permet la participació instantània i la competència d'ideologies a una velocitat inimaginable fa només vint anys: neixen “LES SOCIETATS XARXA”,

on tothom pot estar en contacte amb tothom, arribant fins i tot a poder generar "UNA INTEL·LIGÈNCIA COL·LECTIVA"

gràcies a tenir a un sol clic, tota la informació, poder-la compartir i posar-la en comú en un altre clic.

Internet està esdevenint la mateixa societat, expressa: els processos, els interessos, els valors socials, constitueix la base tecnològica de la societat xarxa, és la infraestructura i el mitjà per organitzar i desenvolupar una sèrie de noves formes de relació social construïdes al voltant de xarxes de difusió d'informació però també de creació de la informació.

Internet, no és simplement una tecnologia; és el mitjà que constitueix la forma organitzativa de les nostres societats, és l'equivalent l'àgora grega, això no obstant ha normalitzat els idiotes com a part dels que participen d’allò públic. El que fa Internet és processar la realitat i interessos individuals fins a la la virtualitat i transformar-la en “la intel·ligència col·lectiva” en xarxa, que és la societat en què vivim.

La major part de moviments socials de totes les tendències utilitzen Internet com una forma privilegiada d'acció pel descrèdit de les organitzacions tradicionals estructurades: partits i associacions d'orientació directament política, però de manera amagada també és la solució a les emergències dels idiotes, fonamentalment a partir de coalicions específiques sobre objectius particulars; "salvem" tal barri, "proposem" aquests nous drets, "defensem" “aquests” enfront “qualsevol cosa”, amb campanyes concretes sorgides d'allò que interessa a certs individus per motius propis, fins i tot egoistes. En general, en la societat hi ha un salt des de moviments socials organitzats a moviments socials en xarxa en base de coalicions d'idiotes. Internet és l'estructura organitzativa i l'instrument de comunicació que permet la capilaritat de la cosa pròpia per mitjà de la mobilització social però mantenint al mateix temps el caràcter egoista dels actors, el seu idíos.

Els moviments socials es desenvolupen entorn de codis culturals o valors, són moviments que depenen sobretot de la capacitat de transmissió, sumats a la capacitat de dur a terme el reclutament de suports, mitjançant contraposar un ordre establert a la realitat virtual creada per la mateixa xarxa. Són moviments d'idees i de valors individuals transmutats en col•lectius i pels quals Internet és fonamental perquè es poden llançar missatges de tota mena, la velocitat de transmissió d'idees permet la coalició i l'agregació al voltant de valors dels idiotes. Amb la qual cosa, la bandera d'organització, de comunicació, d'afirmació d'un cert valor es constitueix entorn del que diuen que són i no del que són.

L’ específic actualment és que, cada vegada més, el poder funciona en xarxes i la gent, des de la seva vivència, es construeix els seus valors segons el que predomini a la xarxa, creant les seves trinxeres de resistència i d'alternativa en el món real. Internet permet l'articulació dels projectes dels idiotes mitjançant protestes virtuals, que acaben aterrant en algun lloc, com per exemple Gràcia o les marees, però constituïdes, organitzades i desenvolupades a partir de la connectivitat de moviments egoistes, de vivències individuals del seu món propi, el mateix idíos dels antics “INTERNET ESDEVÈ AIXÍ LA CONNEXIÓ ENTRE ALLÒ PUBLIC (LA POLíTICA DELS GRECS) I ELS IDIOTES” i té una influencia directa en l'activitat política, amb clars exemples en el moment present del nostre país que són al cap de tots.

En principi, Internet podria ser l'instrument de participació ciutadana definitiu, la politja de transmissió de la política i els interessos ciutadans, la relació interactiva que podria permetre la desburocratizació de la política i superar la crisi de legitimitat dels governs a partir d' una major participació ciutadana, amb la informació circulant de manera constant en doble sentit, podria ser una àgora, ara bé, en realitat, s'observa que això no s'esdevé.

A la pràctica, internet és una via unidireccional de creació de tendències que creen valors, per captar adeptes a les diferents intencions dels idiotes, preocupats de parcel•les pròpies, per convertir simplement als ciutadans en votants potencials quan els moviments socials es converteixen en associacions tradicionals del món real.

El problema no és Internet, el problema és el sistema social en xarxa pervertit per idiotes de tota mena, és l'idíos qui modela a Internet, i no al contrari, per això ens trobem amb la “DEMOCRACIA DELS IDIOTES”. Caldria subvertir la preeminència del idíos per canviar Internet i llavors, l'ús polític d'Internet revertiria en un canvi de la pròpia democràcia que permetés fer-la evolucionar cap a l'ideal encara no assolit.

Lluís Amat i Roig

Vaig néixer al Delta del Llobregat, amb les arrels arrapades a la terra ferma, criat entre Gavà i les Garrigues. No sé on tinc un paper que diu que soc economista, però dels d'abans de crèdits i graus, de quan hi havien especialitats i trià Economia General i Sociologia. Ara i com quasi bé tots, rebregat pel sistema, m'ho miro tot des d'un raconet perdut de les Garrigues, que no diré que es diu L'Espluga Calba, perquè vull que segueixi sent un raconet perdut. Allà escric del que he estudiat, conegut, patit i gaudit.