La Catalunya Nord no és Occitània.

Amb el nou nom administratiu francès que inclou la Catalunya Nord dins una nova regió Occitània em fa l'efecte que els elements més "combatius" ens hem oblidat un poc de l'afrairament/agermanament de la "Copa Santa" mistralenca i hem tornat -pel que fa als arguments- a la situació anterior a 1659!

La Catalunya Nord no és Occitània!

La veritat és que per interessos compartits -occitanistes i catalanistes- hem volgut pintar unes relacions idíl·liques entre catalans i occitans que no sempre han existit.

Els nordcatalans no fan una altra cosa que reproduir una malfiança multisecular.

Sóc d' Elx i escric des de Guardamar.Represente, doncs, la frontera sud de la llengua catalana.

Nosaltres ens hem dit sempre "valencians", els de l'altre costat de la frontera lingüística (la comarca veïna d'Oriola des del segle XVIII i Múrcia des de l'Edat Mitjana) han estat sempre "castellans" fins al segle XXI.

Ma mare va nàixer a Oriola el 1926 i mon pare a Elx el 1928. Es van casar a Elx el 1952. Eren persones senzilles que tenien discussions matrimonials com tots els matrimonis.

Mon pare li deia a ma mare: "castellana, havies de ser!" (ho suavitze una miqueta!)

Ma mare li retrucava en un valencià que no era ben bé la seua llengua nadiua: "valencià fotut!".

Les fronteres tenen atavismes que costen molt de superar!

Conec Occitània i els països de llengua catalana com pocs! Ara, alguns arriben a comparar les relacions històriques i actuals entre catalans i valencians entre les que hi hauria entre catalans i occitans! Cada vegada m'astore més davant d'alguns posicionament "occitanitzants" dintre el catalanisme! Això sí, si més no per escrit escrivim de la mateixa manera: catalans, valencians, balears i altres catalanoparlants diversos en territoris més petits! Torne a repetir-ho! Crec en l'agermanament amb els occitans! Hi milite tota ma vida -amb coneixement de causa- però la cosa té els seus límits: com ara pensar o dir que els "nordcatalans" haurien de sentir-se còmodes dient-se "occitans". Mira, sóc un valencià de llengua i cultura catalana. Català? Descendent de catalans, sens dubte, en una dosi infinitament més gran que qualsevol altra procedència. I escric des d'Elx i Guardamar, a més de 750 km al sud de Salses. A Sijan no em trobe gens a disgust però ja estic en territori germà! A Catalunya sóc a casa! Potser no políticament, però a casa! SIJAN AL MAPA, TOT JUST EN PASSAR SALSES!

Joan Carles Jaume Martí Casanova

Va nàixer a l'emigració dels pares de família elxana a Marsella (Occitània) i va passar una part de la infantesa i primera adolescència a Sydney (Austràlia). Llicenciat en traducció-interpretació (anglès, francès amb català i castellà), Diplomat de turisme, Tècnic superior de gestió i promoció turística per oposició a l'Ajuntament de Guardamar del Segura. És un dels activistes culturals i lingüístics més coneguts del País Valencià (finalista 1r Premi Martí Gasull de la Plataforma de la Llengua). Assagista i novel·lista. La seua darrera novel·la Els Països del Tallamar (2013) va ser un gran èxit de crítica. Viu entre Elx i Guardamar i viatja molt.