¿Jornada de reflexió?

Avui que és “jornada de reflexió” en diré la meva respecte a les eleccions espanyoles del 26J, i ho faré oferint-vos un seguit de preguntes per tal que us facin reflexionar a vosaltres mateixos i, si és el cas, arribeu a la conclusió a la qual hi he arribat jo mateix (i si voleu rebatre-me-la, doncs ja comentareu ;-) ).

Si ets independentista i entens que els resultats del 27S legitimen i inicien un procés d’independència (és a dir, de l’emancipació de Catalunya de l’Estat espanyol), per què hauries de reivindicar un canvi a Espanya o de participar a les eleccions per canviar el seu govern? Si ho fas, no estàs donant a entendre que el procés està estancat i no dóna indicis de tirar endavant? Si ho justifiques, preguntat què ha fet el Govern català en aquests 9 mesos per fer viable el control del territori, la recaptació d’impostos i la planificació o elaboració de les estructures que haurà Catalunya quan esdevingui un nou Estat (d’Europa o no)?

Després, per què els partits catalanistes que han governat l’etapa autonòmica, i que s’han convertit a l’independentisme amb la formula JxS, CDC i ERC, han presentat la seva candidatura a les eleccions espanyoles del 20D i del 26J? Per què s’hi presenten si tots sabem (inclòs ells mateixos) que seran una minoria infravalorada i irrellevant per generar cap mena de canvi o consensuar un pacte amb el govern i l’Estat espanyol? I per què es dediquen a repetir candidatura quan, en principi, estant treballant per trencar aquesta relació política entre Catalunya i Espanya? Amb el 27S no havíem quedat que estàvem en un punt de “no-retorn”?

I finalment, si ets independentista i entens que vivim en aquest punt de “no-retorn”, per què es preferible votar a partits catalanistes per representar els catalans a Espanya en comptes d’ABSTENIR-TE i demostrar a Espanya i al món que estàs “desconnectant” de la seva política i, a la vegada, de la seva sobirania? ------------------------------------------------------------------------------- Crec que amb aquesta bateria de preguntes he definit inevitablement quina és la meva opció per aquestes eleccions del 26J, que és la mateixa que les del 20D: aplicar el mandat del 27S, encetar la meva “desconnexió” de la política espanyola (en la mesura que m’ha estat possible fer-ho) i ABSTENIR-ME perquè he deixat d’acceptar la sobirania espanyola com a meva. A aquesta posició se li sumen dos altres arguments que la recolzen i la fan més “defensable”.

El primer és “ajudar” (o “castigar”) els partits catalanistes que s’han tornat processistes* a convertir-se a l’independentisme, és a dir, que deixin d’emprar tàctiques i pràctiques pròpies de l’etapa autonomista, com ara presentar-se a les eleccions espanyoles: tots sabem que ni hi pinten res ni són decisius en la presa de decisions, doncs per què hi van? Sospito que és pel finançament que destina l’Estat als partits polítics que tenen representació parlamentària al Congreso i al Senado, a més a més d’assalariar alguns dirigents, els quals farien més servei en el Govern català que a l’Espanya; això els fa dependents de l’Estat espanyol, l’Estat de què els catalans hem decidit deixar de dependre’n. I si en voleu una altra visió menys “egoista” de la seva participació a Espanya, és una mostra d’aquesta dependència que mantenen amb l’Estat espanyol, ja que encara reclamen que els seus ministres i agents dimiteixin dels seus escàndols; però aviam, que encara volen seguir reformant l’inreformable o què? No hem fet el ridícul prou anys, dècades i fins i tot segles? L’independentisme català consisteix en renunciar a l’Estat espanyol (perjudicis i beneficis) per construir el seu propi Estat.

El segon argument seria el missatge que donaríem els catalans a Espanya i a la resta del món amb una ABSTENCIONISME massiu a les seves eleccions del 26J: una autèntica declaració d’intencions, de ruptura, de no reconeixement de la sobirania espanyola, de despreocupació per qui governi Espanya perquè ja no hi ha volta enrere, perquè ja hem decidit iniciar un procés que ens emanciparà del seu l’Estat. Vista l’eficàcia de la tasca parlamentària dels catalans a Espanya (comprovada incomptables vegades al llarg de la història), diria que no hi tenim res a perdre; a més, les negociacions sobre els actius i els passius sols es produirà en igualtat de condicions, quan Catalunya tingui la condició d’Estat. I com he dit, tampoc no ens podrien ajudar uns diputats fent de “diplomàtics” amb un cert poder polític a l’Estat espanyol, perquè no tindrien la potestat de “boicotejar” res.

Però és clar, aquesta opció no es donarà perquè els partits “indepes” que s’hi presenten no amb promulgat amb l’ABSTENCIONISME. Llavors, quina altra opció tens si no pots evitar d’ABSTENIR-TE en unes eleccions “espanyoles” (i no catalanes!)? Doncs pots donar el teu vot a un partit extraparlamentari i minoritari, com ara el PACMA o Escaños en Blanco, a fi i a afectes que CDC i ERC no obtinguin representació parlamentària al Congreso de los Diputados i al Senado. És important que no en tinguin perquè així els catalans podríem reconduir-los per tirar endavant el procés i fer-los dedicar amb cos i ànima a fer la independència (perquè “desconnectarien” de la política espanyola).

Jo, sincerament, optaré per l’ABSTENCIÓ. Ni penso seguir retroalimentant el catalanisme del “peix al cove” ni penso reconèixer, a hores d’ara, el meu deure com a ciutadà espanyol per triar un govern que, en principi, em serà tan aliè com efímer (això si ens creiem el procés que hem encetat). Jo sols em dec a Catalunya, s’ha acabat això de deure’m també a Espanya (i de moment sols puc fer això, no votar; quan el Govern català vulgui deixaré de pagar-hi impostos, de tenir la seva nacionalitat, etc.).

VISCA CATALUNYA LLIURE!

[ * «El processisme consisteix a jugar a ser independentista evitant de tocar la tanca electrificada del camp de concentració.» Definició d’Enric Vila sobre el tal concepte, estès entre el sector independentista. ]

Joan EM

es presenta com un humil filòleg que vagareja per la xarxa en busca de debats on fotre-hi el nas (i com més crispats, més interessants). I com que li agrada la llengua, la literatura i la història catalana (medieval), doncs a vegades es dedica a parlar-ne.