El Sant Gregori lluitant contra l'oblit

Amb els borbons, el centralisme i el Decret de nova planta (s. XVIII) moltes coses van canviar. Els antics sants protectors dels camps i les collites que per aquestes terres eren apreciats, van ser substituïts per altres de moda i del gust de la cort madrilenya. El sant malfaener que dormia mentre els ángels li llauraven els bancals va passar a ser "el santo patrono del campo español". I el pare Sant Gregori que era estimat i apreciat per aquestes muntanyes va passar a l'oblit. Al Castell de Guadalest, l'artista de Cocentaina Josep Soler Cardona, va fer una escultura de Sant Gregori d'Ostia amb ferros reciclats de tractors i eines del camp i va ser col·locada al mig la plaça. Encara resta per ací la memòria de les cròniques velles que expliquen que una plaga de llagostes va posar al llindar de la desaparició els poblets de les valls que habitem per aquestes muntanyes de la vella Contestània-Diània. Era un núvol que tapava el cel, un horror que va portar la misèria a tots aquells nuclis petits de poblacions agrícoles... Encara avui, per ací recordem el sant italià que deslliurava de les plagues els nostres bancals... Malgrat la voluntat explícita d'extingir la seva memòria per a que ens aclamarem a l'Isidre aquell que menja callos en perol de coure mentre els àngels li passen les relles... Cosetes que passen quan qui mana engega la maquinària de la desmemòria i l'oblit.

Pau Torregrossa Coloma

va néixer i viu a la Torre de les Maçanes. És mestre d'escola, activista polític i escriptor. Si en voleu saber més, seguiu-ne el blog: Pauet i els nòmades.