DIÀLEG A LA DRETA DE L’ESQUERRA

Cada dia escoltem parlar de dretes i esquerres, d'uns contra els altres, de contraposar ideologies i tothom hi diu la seva, per: ¿sabem tots plegats que és una i l'altra, o ens deixem enlluernar per discursos fàcils d'interioritzar? En aquest diàleg no es pretén tant definir esquerres i dretes com suggerir preguntes que facin pensar si aquest discurs encara te vigència encarant un nou segle on pràcticament tots els paradigmes que eren vigents al sorgir aquesta diferenciació estan canviant, tots fora aquests dos.

L'escèptic:

Pots definir esquerra com quelcom que sigui identificable, acotat i amb característiques només pròpies del mot, cosa que la faria "un ens", ideologia" o "concepte" on es pugui situar algú de manera inequívoca?

El d'esquerres:

D'entrada s'ha de acceptar dins les d'esquerres tots els que se'n consideren. Són plurals, n'hi ha d'inspiració cristiana, n'hi ha de marxistes, de socialistes, de comunistes i d'anarquistes, republicans, etc. Les esquerres, es defineixen per afegir als ideal sdemocràtics clàssics: eleccions lliures, premsa lliure, separació de poders, els ideals socials: no deixar que les forces socials lliurement transformin la societat sinó transformar la societat des del poder polític amb mesures com el sufragi universal, sanitat i escola pública, política fiscal progressiva, control públic dels béns i de les principals fonts d'energia i recursos, intervenir directament en la promoció de la igualtat real i efectiva d'oportunitats, accent en la protecció dels més desafavorits i marginats, laïcitat de l'Estat, ampliació constant de les llibertats i drets individuals (avortament, homosexualitat, etc.), descentralització del poder, més mecanismes de control popular de l'exercici del poder polític.

Dins les esquerres es pot ser més o menys radical, més o menys tolerant amb les iniciatives privades en economia, etc. Per tant, les esquerres abracen ERC, PSC, ICV, EUiA, Podem, CUP, i fins i tot una "ala esquerra" dins de CDC i dins dels nous Demòcrata cristians de De Gispert

També puc definir les esquerres en oposició a les dretes, més fàcils de definir. Les dretes defensen conservar l'ordre social actual, el paper i poder eclesiàstic, la monarquia i no la república, el centralisme

estatal, la confiança en l'economia dels interessos "nacionals" per sobre de la solidaritat i atenció per exemple als refugiats, optar per limitar els drets individuals (no a l'avortament, no al matrimoni homosexual, no a adoptar per part de parelles homo, no al dret de vot als 16 anys, no al concepte plurinacional d'Espanya, no a la liberalització de costums, por als canvis, poca confiança en les generacions joves, tradicionalisme, clericalisme, classisme, etc. Les esquerres, en aquest sentit: just el contrari.

L'escèptic:

Vaja que les esquerres són: tot allò que és just o ètic, no serà que Esquerres és fruit d'un determinisme marxista que ve de la primera meitat del S. XX. I que aquells que en feu bandera heu buidat tant de contingut en conceptes concrets que només ha restat l'ètica i la Justícia com a leitmotiv, i vés per on que la nova esquerra que defineixes busca aquests valors en l'ètica protestant calvinista (trencadora vers l'església que coneixem aquí, cosa que facilita més el fet d'identificació amb revolució ) i que justament aquesta ètica és el naixement del capitalisme contra qui l'esquerra diu lluitar, (vull fer-ho gràfic), ¿entens l'empanada que pot tenir un manobre quan aquests partits d'esquerres no responen bé a les seves expectatives?

El d'esquerres:

Em sembla que no he fet servir ni la paraula just ni la paraula ètic, es pot ser moralment una bellíssima persona i defensar honestament (perquè hom cregui que és just) coses injustes. I a l'inrevés, pot haver autèntics malparits que defensin alternatives justes. I també pot haver-hi polítics corruptes i immorals que apliquin polítiques adequades i bellíssimes persones, incorruptibles que apliquin programes i polítiques incorrectes. No té res a veure la moral amb la política. Hem de poder discutir de política pressuposant que les persones que defensen idees i programes diferents i contradictoris són totes elles moralment immaculades. Evidentment, tota una altra discussió filosòfica, al marge del debat polític, és què està bé i què està malament moralment. Engendrar un fill, un pare i una mare, sembla moralment bo, però políticament potser no hem de permetre engendrar un fill en qualsevol indret públic. Cal distingir valors morals de normes socials. Tampoc he parlat de capitalisme, ni d'anticapitalisme. També aquest és un altre tema. La Falange era anticapitalista i de dretes, i ERC no és anticapitalista i és d'esquerres. Tot un altre tema el debat sobre sistemes econòmics, ...

L'escèptic:

Tens raó, no les he utilitzades, els conceptes els he sintetitzat de la llista de característiques que dius que té "l'esquerra", per respondre la pregunta que és l'esquerra com a quelcom acotat identificable amb característiques pròpies, els he fet anar perquè la teva resposta no és una definició, és un sistema de valors barrejat amb política i sigles de partit cosa que no m'interessa, vull saber que és per qui parleu de "LES ESQUERRES" el concepte.

Ètica i justícia, malgrat ser conceptes abstractes, encara poden ser entenedors com a pactes de ciutadania (acords de mínims entre subjectes per crear uns habitus de vida diària dins un marc que pot ser acceptat per tothom com a normes de convivència d'una identitat col·lectiva –societat-país: POLÍTICA). Tampoc has esmentat capitalisme, cert, però no cal, tots els adjectius del esquerranisme que has expressat ho són respecte o en contradicció a un sistema establert, tant se val que s'abordi des de sobiranistes vs. sistema espanyol, o que tal com ho has expressat sigui respecte a un règim "neoliberal o clerical o homòfob o masclista...." anomena-ho com vulguis, és un sistema.

De la mateixa manera que les característiques de les esquerres les heu tornat tan líquides que s'accepta De Gispert com d'esquerres, el sistema capitalista també l'heu tornat tan líquid que és descriu com "neoliberalisme extrem, capitalisme ninja o fins hi tot patriarcat..

hi cap tot". Aquesta idea d'esquerres que veneu no fa més que embolicar a la gent, hem començat amb polítiques i hem acabat en la moral, imagina l'empanada d'un manobre. Malgrat que ho entès de bon entovi, no he gosat entrar en una l'abstracció encara més gran com la que has afirmat després, LA MORAL, l'abstracció és tan gran que tothom, fora els patològics som d'esquerres, el fet d'afegir a una identitat col·lectiva el concepte subjectiu de moral és un determinisme, com a exemple et puc esmentar la guerra del tàmpax, on amagat i barrejat amb llibertat s'hi afegeix conceptes morals com la lluita contra les corporacions (si fas servir tàmpax, ets esclava de la multinacional que els fàbrica i que a sobre són qui donen les classes a les nenes i això és immoral, per tant sistema, per tant de dretes) –segons la definició d'esquerres en contraposició a dretes, com una de les característiques del bon esquerrà és ser plural, en haver-hi corrents, el raonament és vàlid, doncs entra en el concepte d'esquerres-. Dotar una identitat col·lectiva (agregació d'identitats individuals) de conceptes morals subjectius per se guardats per un govern d'homes purs seguint el codi d'una determinada ideologia, per lògica, pot implicar que en el moment en què aquestesesquerres assoliren al govern, ja que estan dotades de la puresa de la moral, en bona regla no caldria fer més eleccions car ja governa la societat l'ideal moral

correcte. Recorda, en certa manera allò de el gran germà et vigila, d'Orwell, on criticava justament això, encara que les esquerres van interpretar-ho sols respecte al feixisme, quan parlava de qualsevol totalitarisme.

D'ençà dels anys 80/90 s'intenta, si més no a les societats on ens emmirallem tots qui som d'esquerres segons el raonament, de trencar aquesta caixa de vidre per fer entendre que la societat gira justament vers tot el contrari, la llibertat de l'individu per sobre de tot, malgrat que aquesta pugui anar en contra (o no trobi encaix) dins la societat (una societat laica vers les creences religioses) i que l'únic que fa la política i el govern és vetllar per l'equilibri d'aquestes llibertats amb el contracte social que els individus accepten com a marc de funcionament, i és quan tothom l'accepta perquè s'hi sent còmode que se supera la dicotomia simplista d'uns enfront d'altres que entre nosaltres, arriba fins al punt que després de "rescatar" de la sanitat privada a ciutadans, ara l'esquerra es posa del costat dels treballadors de la privada que poden quedar-se al atur per la baixada de pacients. (Més de cent llocs de treball de la Clínica del Vallès en perill. La fi de les derivacions de la sanitat pública a les clíniques privades posa en perill més d'un centenar de llocs de treball de la Clínica del Vallès i uns 200 de l'Hospital General de Catalunya. Els treballadors de l'antiga Aliança temen que els acomiadaments sigui només el principi del procés d'estancament al qual es veurà abocada la clínica.) "Diari de Sabadell".

El d'esquerres:

Sempre hi ha obert un debat sobre si els serveis públics els ha de gestionar directament l'administració (pensions, policia, defensa, ...) o si ho ha de fer a través de gestió indirecta en règim de concessió a empreses privades (recollida d'escombraries, subministració d'aigua potable). L'esquerra en això està dividida. Hi ha qui creu que TOTS els serveis públics s'han de gestionar directament, i hi ha que pensen que la burocratització de la gestió de serveis pot caure en ineficiència, per tant, ens sembla perfecte que molts serveis els gestionin empreses privades en règim de concessió administrativa. El que és de dretes, és renunciar a determinats serveis públics i privatitzar-los; algunes privatitzacions son necessàries: per exemple, la telefonia era un servei públic, en mans d'una empresa de l'Estat, Telefònica, i el PSOE va privatitzar la telefonia i ja no és un servei públic. Molta gent confon privatitzar un servei (el cas de Telefònica, Ibèria, ...) amb gestionar un servei públic a través d'una concessió administrativa a una empresa privada. Hi ha gent d'esquerres per qui això és ser de dretes i hi ha gent de dretes que es pensa que TOTA la gent d'esquerres voldria estatalitzar tots els serveis i donar-los en règim de gestió directa.

El debat és molt més ric i interessant, aquells suposats d'esquerres que no volen serveis públics gestionats indirectament i que quan l'administració els "rescata" es queixen de què aleshores hi ha "obrers" que es queden sense feina se'ls ha de recriminar, ja que no es pot "nedar i guardar la roba" i tot té un preu. Les coses han de pensar-se bé i no es pot fer demagògia. Per tant, el que no és presentable és exigir el rescat del servei per un costat i alhora mantenir els llocs de treball d'aquelles clíniques privades que el gestionaven. I tan d'esquerres és la gestió directa com la indirecta, l'important és garantir el servei de manera eficient.

L'escèptic:

Vet ací que ara l'esquerra està dividida i n'hi ha uns que fan demagògia amb el tema dels llocs de treball, que tot té un cost.... EP!! I que tan d'esquerres és la pública com la concertada. Aleshores, si tot és esquerra, ¿on queda la dreta? Tal vegada en feu un gra massa amb això de definir-vos d'esquerres, o dit d'una manera contundent, sempre jugueu amb avantatge. Sou uns avantagistes, segons com, l'esquerra arriba fins a un lloc i segons com us convingui fins a un altre, de mentre els manobres amb una empanada per culpa de discursos com aquest a votar el que creuen és esquerra perquè vosaltres feu el discurs prou ple de continents buits de contingut perquè hom s'identifiqui. Se que podràs raonar molt i donar-hi moltes voltes a tot això com ho feu amb tot.... "Això és un debat molt més ric".... "Hauríem de profunditzar en el debat".... I la serp multi discurs que ve després per, al final, deixar-ho tot sense definir.... Ara ja m'estic fent una idea del que "és l'esquerra".

EL QUE CONVINGUI SEGONS CONVINGUI PER ENREDAR VOTANTS... És a dir, el mateix que la dreta, NOMÉS ARRIBAR AL PODER. Així qui dia passa any empeny i de mentre tots (els de dretes i els d'esquerres) anar fent la seva en l'eterna dicotomia rònega i falsa de contraposar a uns vers els altres, vist el vist l'única motivació possible per fer aquestes dicotomies és només per guanyar eleccions i seguir amb la paràlisi que és el que de veritat és un topall al progrés, que tampoc és de dretes ni d'esquerres.

El concepte esquerres ha de ser superat per força o no avançarem perduts en debats escolàstics medievals per temes com tàmpax, eixamplar i progressisme com a sinònims moderns de la santíssima trinitat, en els Estats on es busquen els miralls de l'esquerranisme (sense pensar que els estats no són de dretes ni d'esquerres) per construir entren "les famílies polítiques" per anar modulant el contracte social signat lliurement per tots els

individus com a marc de mínims, com per exemple per aplicar una renda bàsica universal garantida (la RB) que ha de ser un dret universal garantit pel contracte social (que ha de ser un dret garantit com el del sufragi universal) i això és defensat en termes clàssics d'aquí, per gent de dretes i gent d'esquerres, perquè de fet tant uns com els altres no són més, o han arribat a ser liberals, en el sentit sociològic de llibertat individual sobre la col·lectiva, amb el respecte total al pacte social, signat pels representants escollits en les eleccions seguint les ideologies pròpies de cada família política, signat pels representants escollits en les eleccions seguint les ideologies pròpies de cada família política, dotada d'una ideologia concreta i on el contracte social acceptat és aquell sortit dels pactes a les càmeres on recauen la sobirania.

Lluís Amat i Roig.

Vaig néixer al Delta del Llobregat, amb les arrels arrapades a la terra ferma, criat entre Gavà i les Garrigues. No sé on tinc un paper que diu que soc economista, però dels d'abans de crèdits i graus, de quan hi havien especialitats i trià Economia General i Sociologia. Ara i com quasi bé tots, rebregat pel sistema, m'ho miro tot des d'un raconet perdut de les Garrigues, que no diré que es diu L'Espluga Calba, perquè vull que segueixi sent un raconet perdut. Allà escric del que he estudiat, conegut, patit i gaudit.