Pere II de Catalunya "lo Pro"
- Joan E M
- 29 abr 2016
- 3 Min. de lectura
M'atreviria a dir que els catalans (en general) som poc coneixedors de l'època em què la nostra Nació era lliure i plena, i el poc que sabem ho devem als tòpics romàntics que han anat circulant a través del temps. Com que el Jaume I va ser el rei que va estendre la llengua catalana a les Illes Balears i al País Valencià ens oblidem de la resta reis que el van succeir. Doncs, què us semblaria si us digués que el seu fill, Pere, va encarregar-se de posar ordre al regnat del seu pare mentre era Infant, batallant amb nobles i sarraïns revoltats, va ser l'artífex d'un conflicte internacional contra la principal potència occidental del moment, el Regne de França i el Papat, causat per la conquesta del Regne de Sicília a mans del seu major rival, Carles d'Anjou en va sortir airòs, ¿què en pensaríeu? Si voleu, afegim-li que mancava d'efectius, d'aliances i d'una unitat interna favorable a la seva figura per acabar-ho de fer tot més èpic (bé, rebaixem-ho dient que tenia a la seva disposició la tropa naval siciliana). Però és que la cosa no acaba aquí: Pere el Gran responia molt bé al patró ideal de tot monarca: va ser un gran guerrer, valent i era un bon estrateg, unes actituds que va demostrar tant el camp de batalla com en el seu pla per prendre Sicília a Carles d'Anjou; val a dir també que era un home de cort, trobador i seductor (sí, el seu matrimoni amb Constança no el va impedir de practicar el seu "fin'amor" i tenir les seves "aventuretes amoroses").
Va ser, en definitiva, un rei que es va merèixer el reconeixement de Dante o Shakespeare, passant de ser en les seves respectives obres un model a ser imitat; en part, s'ha de dir que Pere ja invertia en trobadors, joglars, cronistes, etc. per fer-se una bona imatge i per justificar el seu projecte expansionista i unificador dels regnes de Jaume I, tant els que va rebre com els que va rebre el seu germà Jaume II de Mallorca. Com veieu un currículum que sobta que se'ns passi per desapercebut. I aquí arribem al punt on us volia fer arribar. Com Stefano Cingolani, un dels especialistes que s'ha dedicat a estudiar modernament el monarca català, a mi també em va atreure molt la figura de Pere, i se'm va ocórrer la "folla" idea d'obrir un compte a Facebook per reencarnar-lo en els temps d'avui, primer en forma de perfil (tancat) i ara en forma de pàgina (obert). Un Pere que ha renovat el seu sobrenom: el que abans coneixíem com "lo Gran" ara es fa dir "lo Pro", una abreviació de "professional" que s'usa a dia d'avui en l'àmbit col·loquial per dir que algú és un "expert en la matèria" i té connotacions de "grandesa"; però no solament això, també s'ocupa dels conflictes i afers nacionals i internacionals (com el "gihadisme"), s'acosta als gustos i els costums dels seus vassalls (música, vestimenta, etc.) i de tant en quant ens explica les seves "batalletes", "rotllos" i demés coses sobre el món d'on prové. Tota una paròdia del personatge medieval transmesa en el llenguatge i la mentalitat de l'època (o almenys s'intenta).
Per tant, us animo a "redescobrir-lo" a la seva pàgina de FB, al Informer de la UB de filologia i d'altres llocs on "gustosament" deixa la seva empremta!
" Si·m sou fidels us daré un loch en ma cort, on se fa molts deports e festes, se canten sirventesos e cançons e més coses que n'haureu gran plaser. Hu jur, per ma fe! #loreidix! "
Joan E M
Comments