La ressaca de Sant Jordi (2015): Recull d'imatges significatives i divertides.
- David Mallol F.
- 25 abr 2016
- 4 Min. de lectura
Sant Jordi, el Dia del Llibre, el dia dels enamorats, etcètera. Després d'un cap de setmana intens, proposem fer una mena de recuperació balsàmica a través de les imatges i felicitacions que hem anat trobant a la xarxa.
Per posar-hi una mica d'ordre, hem decidit classificar-les en dos grans grups: les tradicionals, que recorden el dia amb joia i les modernes o deconstructivistes, que agafen l'anècdota de la llegenda jordina per bastir alguna mena de proclama o queixa. Som-hi:
1-Tradicionals.
La iconografia clàssica ens emmena al símbols de la rosa (vermella) i a Sant Jordi matant el drac. La tercera hi posa en relació el llibre --tot i que pel format bé podria ser una agenda-- i la darrera, amb el nom del patró accentuat està escrita en occità.
2. Modernes o deconstructivistes.
Un cop consolidada la tradició, home pot pot revistar la llegenda i fer-ne una lectura altra --cosa que dóna molt més de joc. Com que n'hem vist un allau (sempre tira més el nou que el vell), també n'hem fet una classificació:
2.1. Centrades en el drac.
La llegenda explica que Sant Jordi mata l'aranya, símbol de la maldat i la injustícia. En el seu moment, és força possible, però avui més aviat ens sentim més còmplices del rèptil imaginari. Per tant, al drac ja no se l'occeix: és un animaló simpàtic, com a la foto primera; comparteix lectura --amb ulleres de vista cansada, l'edat no perdona, i la ferida embenada al pit-- amb Sant Jordi i la princesa, en la segona. A la tercera, el bo i el dolent de la pel·lícula ja es donen la mà i intercanvien presents (rosa i llibre, òbviament). A la quarta, un drac amorós regala una rosa a un cavaller rabassut i desconcertat. A la setena, el noble croat enfonda la vista en un llibre mentre un drac molt psicoldèlic (amb pinta d'extraterrestre) escolta música amb uns auriculars enganxats a una mòbils molt gros o a una tauleta de la qual l'animal no hi treu la mirada.
Menció especial pel cinquè dibuix: Sant Jordi i la princesa s'han refós en una guerrera sexuada en femení que clava l'espasa en el llom d'un immens drac i gaudeix del flaire de la rosa: una Jordina feminista, doncs, que incorpora els vessants tradicionalment vinculats a l'home, la lluita en contra del mal, i de la dona, la bellesa de la flor.
2.2. De reivindicació política.
Tot moment és propici per a fer política. I Sant Jordi, esclar, també:
La primera reprèn la reivindicació de la igualtat (amb la qual acabàvem l'apartat anterior): damunt de fons acolorit, la llegenda afirma una cosa que a hores dara hauria de tenir completament assumida: A ell també li agraden les roses, a ella també li agrada llegir. Sincerament desconeixem el nivell d'afició a la floristeria en el gènere masculí però sabem del cert que, en general, les dones llegeixen bastant més que els homes. La segona vinyeta correspon a un anunci de la coalició Compromís del País Valencià. La tercera és un mural patriòtic de reminiscències prop de l'obra d'Antoni Tàpies i la quarta és una escena medieval amb tanta senyera que embafa.
La cinquena paga una petita digressió: al Brasil, Sant Jordi també és celebrat amb el nom de Salve Jorge, amb una iconografia bastant semblant a la nostra però sense roses ni llibres: Sant Jordi representa el paladí dels oprimits i el drac continua essent el mal. En aquest dibuix, l'aranya té l'efígie del president brasiler, Eduardo Consentino Cunha, un dels personatges més sinistre de la política d'aquella país, involucrat en diverses i variades trames de corrupció i cap visible de la moció de censura contra la presidneta electa, Dilma Rousseff.
2.3. Psicoanalítics.
S'han fet diverses lectures freudianes del mite jordià. En l'època contemporània, Sant Jordi és una persona que té més dubtes que certeses i que és conscient que li ha tocat viure un segle líquid.
El primer Sant Jordi no té cap inconvenient a planxar-se ell mateix la cota de malla que haurà de fer servir en el combat. El segon es punxa amb la rosa ( i que cadascú interpreti el que vulgui). En el tercer anem una passa més enllà, i el drac i Sant Jordi es fonen en una besada: fes l'amor i no la guerra, doncs. El quart és un homenet amb ulleres i pipa que fulleja llibres en una aprada escortat d'un drac panxut amb una rosa a la grapa esquerra i un llibre a la dreta.
2.4. Obertament contraculturals.
Les hem deixat en dispositiva perquè sinó no es podia veure el text, que és decisiu: una jordina refosa novament afirma: menja'm la flor i regala'm un llibre. La següent és una rosa vermella envoltada d'un collar amb punxes... I la darrera celebre l'aliança de la dama i el drac (mansament a la seva espatlla) i proclama: Matar dracs no és cultura: res a celebrar. Que així sia.
2.5. La vessant tendre.
Una princesa més jove que de costum somnia per, un dia, veure el seu cavaller enfrontant-se triomfalment a un monstre de cinc caps.
2.6. Romàntica.
No sabem fins a quin punt té una relació amb Sant Jordi, però en la mesura que és la festa de l'amor, no hem estat capaços d'evitar la temptació d'acabar el text amb aquest cor immens envolant-se de la cistella del qual en traiem els núvols que massa sovint ens aferren.
Comsevulla que sigui, bon Sant Jordi a tothom!
David Mallol F.
@David.Mallol pateix heterocronímia a l'ull dret i és redactor de La revista dels llibres lliures.
Commentaires