EL PARADÍS

Si un home travessés el Paradís en un somni i li donessin una flor com a prova que hi havia estat i si en despertar trobés aquella flor a la seva mà... Llavors, què?

Coleridge

Vaig travessar el paradís en un somni i em van donar una flor. La flor era allí quan em vaig despertar, a sobre els llençols. Era bellíssima. L’hi vaig ensenyar a ma mare que vivia tancada al cor d’una carxofera, filant-se la seda dels ulls, treballant-la en uns meravellosos sudaris de mil colors. He estat al paradís, mare –li vaig dir. I ella es va treure de la butxaca una flor seca, igual, idèntica. Vaig saber aleshores que no n’hi havia prou d’haver estat al paradís.

Dolós Miquel

és poeta. Va néixer a Lleida el 1960 però viu a Torredembarra. Ha publicat 15 poemaris entre els quals destaquem, Llibre dels homes (1998) Transgredior (1999), amb fotografies de Vanessa Pey, Haikús del camioner (1999) Gitana Roc (2000) i La Flor invisible (2011). Ha estat mereixedora del Premi Rosa Leveroni (1995), del Premi Ciutat de Barcelona de Poesia (2005) , i del Gabriel Ferrater (2006), entre d'altres. Ha escrit teatre, Pallarina, poeta i puta (2012), narrativa, Maruja Reyes sóc jo (1992) i un número i mig de la revista "La Verge Peluda" (2002). I és una bona amifa de La Revista lliure.