Als del "tots i totes", el "junts i juntes" i coses per l'estil.

Bon dia. Voldria comentar-vos que el fet que el gènere masculí inclogui el femení no és un reflex lingüístic dels segles de cultura patriarcal perquè la gramàtica no la fem els parlants, i la marcació afecta el sistema de la llengua i imposa unes jerarquies (A inclou B, verd implica que hi ha vermell, tenir el so que en català grafiem amb ela doble implica que tenim necessàriament el que grafiem amb ela simple). El lèxic és una altra cosa, i hi podem ficar cullerada, esclar, i la llengua respondrà ajustant-s'hi, perquè és dúctil i mal·leable. (Tot i que, ai!, dubto que canviant la llengua canviem la societat: no se m'acuden exemples.) I que la gramàtica és així, i intentar modificar-la ridiculitza el moviment feminista, no el visibilitza. I que, a més, aquest pensament és profundament europeocentrista: hi ha moltes llengües que funcionen amb classificadors molt distints dels nostrats gènere i nombre (i hi ha moltes àrees de parla romànica en què no s'ha obert aquest debat).

I que tenim una lluita, però no és aquesta.

Maria Cabrera i Callís

va néixer a Girona el 1983 és poeta i lingüista, especialitzada en la fonologia de l'alguerès. Ha publicat dos poemaris (Jonàs, 2004, i La matinada clara, 2010) i els Manel i Sílvia Pérez Cruz li han musicat els seu versos.