¿NOMÉS ÉS FUTBOL? L'influx d'un holandès a Catalunya.

Ahir un holandes em deia: "Ell feia que anés on anés només dir que sóc holnadès em reconeguessin"; aah, Holanda: -CRUYFF-,ni tulipes ni pintors "CRUYFF"-. DAVANT D'AQUESTA DIMENSIÓ, primer, el respecte a tota HOLANDA, el país que ell va ajudar a ubicar per la majoria quan per globalització prou feines podíem entendre omplir una estança de globus.

Giro el cap mig segle enrere i penso que una de les primeres imatges esportives que recordo és a ell com un llamp entre samarretes blanques i pantalons negres, deien que anava de taronja tot i que jo el veia gris per la tele al mundial d'alemanya. I va venir a un club de segona fila, després de guanyar per un equip d´un petit país TRES COPES D'EUROPA, UNA RERE L'ALTRE , era el millor i ens va triar: 100 quilos (o sigui 100 milions de les anmenades antigues pessetes, que segons diuen, en mmenda d'una pesseta, pesaven un quilo) sí, una burrada, però, ¿us imagineu al millor Jordan fitxant per un equip de bàsquet europeu?

A Barcelona, principis del 70 no només la tele era en blanci negre, de fet encara no n'hi havien masses: tot era en blanc i negre.

¿Imagineu Jordan jugant en pistes de basquet de ciment?...

I va guanyar una lliga, li trencaren la cara d'un cop de puny, volava més per salvar les cames que per marcar aquell gol mític, li van deixar guanyar una copa i sobretot... ENS VA DONAR LA "NOSTRA" VENJANÇA METAFÒRICA en aquell comunicat de "cautivo y desarmado el ejército rojo..." en forma de, com va dir LA TRINCA: EL 0-5 GLORIÓS I ... ves quina ximpleria, va ser el primer a dur la senyera al braç, el primer a tenir oficialment un JORDI, no un Jorge, s'enfrontà a la policia, però el vam fer fora per pesseter.

Va tornar al petit país on va néixer i va tornar a fer , primer del seu equip el millor d´Holanda encara jugant, i despres el millor d´Europa com un jove entrenador; va ser mestre de joves que van exportar una nova idea de futbol on ja havia nascut la idea moderna del futbol amb la seva TARONJA MECÀNICA I EL FUTBOL TOTAL.

Mentre aquí tornarem a les tenebres, el seu Ajax ple de nens va regnar Europa i ...... VA TORNAR A VENIR A UN CLUB DE SEGONA QUE GAUDIA AMB SUPERCOPES i a un camp on s'instal·là permament el "aquest any tampoc" i sant tornem-hi, el soci marxant del camp com una processó en un cementiri d'elefants.....

Per nosaltres, la resta de la historia ja la coneixem, però fora del nostres gust exquisit pel nostre melic, mig món futbolístic és entrenat ara mateix per deixebles seus, de Guardiola a Van Pierje... tots fan futbol Cruyff, però a molts de nosaltres, ell mai ens va acabat de fer el pes, ves per on!!!.....

Però hi ha una cosa clara, ara mateix pre benjamins a la "ciutat esportiva" es passen la pilota de manera inconscient, com allò que ja és inherent a un mateix, tal i com ell ens va explicar que s'havia de passar.

I jo que tiro cap el mig segle no reconeixeria el futbol sense els seus mantras, si no tenemos defensa, pues atacamos, si tu la tienes el otro no... i si ho voleu pensar exageradament..., com per mi també esport i vida poden ser miralls, el SI VOLS FER UNA COSA FES-LA... això últim no tinc clar que ens hagi quedat de la mateixa manera que ens ha quedat com passar-nos la bimba, tal vegada no ho entenem encara.

GRACIES JOHAN.

Lluis Amat i Roig

Nascut al Delta del Llobregat, amb les arrels arrapades a la terra ferma, criat entre Gavà i les Garrigues, activista pel meu país a ciutat i aprenent al camp. No sé on tinc un paper que diu que sóc economista, però dels d'abans de crèdits i graus, de quan hi havien especialitats i tria Economia General i Sociologia. Malgrat això pas n'he exercit, sempre he estat part del "sistema", començant com una boleta d´un rodet fins a ser una politja de transmissió, de comercial a executiu financer i a formar part de l'equip d´un polític. Ara i com quasi bé tots, rebregat pel sistema, m'ho miro tot des d'un raconet perdut de les Garrigues, que no diré que es diu L'Espluga Calba, perquè vull que segueixi sent un raconet perdut. I escric del que he estudiat, conegut, patit i gaudit.

+4