Nacionalismes franceses, guèrra de la commemoracion, 19 de març

La Revista de l'Associació dels Llibres lliures avui s'engalana per aixoplugar un text en una de les llengües més antigues d'Europa i alhora cosina de la nostra: l'occità. El periodista Jacme Delmas glossa la hipocresia de les commemoracions 19 de març i de l'estat jacobí francès. Saludem als nostes germans que parlen llengua occitana i esperem aquesta cooperació fèrtil i fecunda.

Los unes vòlon pas aquela data (19 de març de 1962 - ai entendut los arguments sense problèma), los autres ne fan una commemoracions oficiala, e ne fan mòstra dins lo FB de cada deputat de la majoritat nacionalista al poder actual. Lo Ménard del FN a suprimir lo nom de carrièra del 19 de març de 1962 per lo remplaçar per un activista del centralisme violent francés ; mas la dreita e l'esquèrra francesa son pas a questionar aquel centralisme, cal pas oblidar quen 1962, lo ministre de l'interior èra un François Mitterrand, e qu'es el que considerava Argèria coma fRança, «départements français», de Dunkirk (Flandras dins lo novèl Hauts-de-fRance) a Tamanraset (País Tamazigh), e ara son a questionar perqué los migrants d'Argèria, Tunísia o Marròc, vòlon venir gaudir aquela «generositat expansionista francesa» ?!?!? Lo jacobinisme francés a memòria corta malgrat las commemoracions !

Aquelas commemoracions, 19 de març 1962, 8 de mai de 1945, 11 de novembre 1918, son sempre manipular, enpaquetat, pel regionalisme d'expansion parisenca per enganar politicament totas las ciutadanetats de las populacions sotmetudas e que valorízan sonque l'ignorança de l'Éducation dita Nationale. E se un professor de l'Éducation dita Nationale gausa plaçar lo subjecte sul tèma, i a sempre protestacion nacionalista francesa, e de tot biais serà alara interdit de promocion dedins lo sistèma universitari, sèm dins un sistèma de repression de las idèas que fan claras las faussetats francesas.

Lo dessenh umoristic indica pas realament que l'enpaquetatge que vos vòli ensenhar, car pel títol, «La fRance n'est plus ce qu'elle était», o pensi pas brica, serà sempre aital dins la mesura que fasèm aquelas commemoracions regularas, esponsorizadas per la pensada francesa e lo sistèma militar francés.

Lo 19 de març «ajuda a commemorar totes los sofriments» que díson, es lo president actual que zo dís, una novèla generacion de sotmetut, un «médaillé de l'Occitanie» en campanha electorala ! Soi pas brica d'accòrd, i a un sofriment que cap majoritat per o contra lo 19 de març de 1962 potinga pas es lo sofriment que devèm suportar : «une et indivisible République fRançaise». Los Parisencs e aligats, o collaborators en regions occitanas, devon suportar la division d'un impèri que sonque la fòrça militara a fabricat.

Quand una commemoracions francesa es un acte de l'expansionisme, e un acte que dona ges dins la repentança politica, negada dins la galgue de la sufisença academica e politica, dins las errors del centralisme francés, de l'expansionisme d'una ideologia «une et indivisible fRance», ideologia fabrica dels reis franceses e pro plan acceptada, ara, per un sistèma politic republican francés, e quitament en Occitània, aital que io afirmlan que son tanben nacionalista franceses quitament al PSf. Aquel nacionalisme que fabrica expansion per sobreviure dins l'opulença parisenca, per una casta que refusa la solidaritat dedins un recanton del regionalisme dels rics, 16en arrodissament.

Totas las commemoracions francesa son per valorizar la politica que lo regionalisme del 16en arrodissament promòu. Podèm aital mesurar que Mónego es independent, mas revendica pas un impèri, lo trilingüisme es ensenhat a Mónego. Dinc lo 16en arrodissament sonque la lenga de fusta es en practica de transmission de generacion en generacion per transmetre lo patrimòni immobilièr devengut carríssim, gràcia o encausa del mercat-Estat-jacobin-nacion-francés...

Las regions o províncias pòdon pagar e revendicar d'aver la «generositat» de l'Estat jacobin.

Jacme Delmas

ha estat 3 anys secretari de la Caoc occitana, productor radiofònic per Ràdio 4 (Agenés), RIG, Ràdio País, Radio Espoir i Ràdio Lenga d'Òc.Va ser durant tres anys periodista independent pel setmanari català Actualitat d'Occitània i en l'actualitat és consultor d'empreses.Si en voleu saber més, consulteu el seu blog: