Dolors Miquel als Premis Ciutat de Barcelona

A L’auca del senyor Esteve, novel·la immortal de Santiago Rossinyol, hi ha un passatge en el qual l’avi Esteve explica les normes de comportament al nét a la vigília del seu casament. Diu, si fa o no fa: “quan parlis amb la teva dona, no cridis, parla fluix, perquè la força del teu raonament s’imposarà tota sola. Però quan no tinguis raó, aleshores, sí, crida, alça la veu perquè així ella entengui que ets tu qui té raó i ni pas ella”. El masclisme implícit d’aquella “laboriosa” i injustament mitificada burgesia del nou-cents.

En política, la situació és molt semblant. Sovint les lluites entre determinats prohoms es limiten a l'accés a la càmera, el focus, o el micròfon. S’abracen i es fan amics davant de l'objectiua per després dir pestes l’un de l’altre davant de la parròquia pròpia. O pot ser encara pitjor: n’hi ha que neguen la mà en un gust ple de rancúnia i mala educació:

Política i mdia

En els darrers temps, i jalonat pel creixement del procés sobiranista, un part dels tertulians-polítcs-agitadors-etcètera (o com més ens plagui d’anomenar-los), han comprovat que les seves quotes de poder de tots tipus –-en aquest cas mediàtic-- davallaven acceleradament. Queden lluny els temps gloriosos en què l’anomenada “bancada popular” a les corts de Castella, curulla de majoriacavernària, feia soroll, xerricava i mirava de fer la guitza a tot el qui arribés a l’estrada amb una idea diferent de la seva --amb especial acarnissament amb el partits petits, singularment els que defensaven regions o territoris no centrals.

I fora de l’hemicicle el mateix: recordem aquella brillantíssima Ada Colau, adés encapçalant moviment veïnals plens de veritat i de seny, com era tractada amb manca de sensibilitat i de respecte del president de la comissió.

(renoi si hi ha plogut des d’aleshores).

Reactualització del programa

La versió 2.0 és l’abandonament del mitjà o espai en el qual es desplega un espectacle-programa-debat amb el qual no s’hi està d’acord. Sumàriament:

1. Maruhenda deixa la tertúlia matinal de Rac1 enfadat

2. Els membres de Cs simulen estar enfadats i el seu portantveu es passeja per la sala fent-seestar borratxo (falsament) per poder-se absentar en una votació contra el franquisme.

3. J. C. Girauta, a Catalunya Ràdio, seguint la línia de criticar constantment de la seva poca presència als mitjans catalans des d’un mitjà català, a la primer pregunta en la qual el periodista el pressiona, inventa una giragonsa i fuig –literalment-- de l’estudi sense, ací, ni tan sol haver-hi crits --de tan pueril com era l’excusa de l’individu el qüestió.

En política

Els tres darrers casos han estat entre patètics i hilarants. La ministra del ram no és convidada a la inauguració del nou metro entre d’altres raons perquè no el va finançar. Quan, després de pressions a tots nivells aconsegueix l’entrada vip, decideix no anar-hi i enviar al cap de negociat; en aquets mateix acte, Albiol marxa quan sent que el president Puigdemont explica, números en mà, la davallada de la inversió de l’estat en el servei de rodalia, de la qual encara té la majora part de les competències:

Els Ciutat de Barcelona

Els Premis Ciutats de Barcelona 2016 es lliuraven aquesta setmana seguint una tradició arrelada a la ciutat. Tanmateix, ni Carles Capdevila, Josep M. Esquirol, Najat El Hachmi o l’historiador Paul Preston han pres el merescut relleu mediàtic. L’organitzador de l’esdeveniment ha tingut a bé de convidar a la presentació de l’acte a la prestigiosa poeta i rapsoda lleidatana Dolors Miquel. Miquel és una poeta d’obra consolidada i una rapsoda de primeríssim nivell. És per això que avui hi havia un notable interès de sentir-la a l'endemig d’aquesta mena d’actes que solen ser embafadors ja de sèrie.

Miquel ha recitat Mare nostra, un dels poemes que sembla que ha trepitjat l’ull de pou d’Alberto Fernández Díaz, germà del ministre que condecora mares de déu, altrament conegut per Albertito, que enfadat per una suposada temàtica proavortista, ha dut a terme un mutis lamentable i grotesc. Potser el problema és que Fernández no havia estat mai en un recital de poesia, perquè el llibre del qual està extret el poema fa anys i panys que va ser publicat (Missa pagesa, Ed 62, 2006). El poema fa així:

MARE NOSTRA

Mare meva, que no ni sé on ets, de qui només en tinc el nom…

Mare nostra que esteu en el zel sigui santificat el vostre cony l'epidural, la llevadora, vingui a nosaltres el vostre crit el vostre amor, la vostra força. Faci's la vostra voluntat al nostre úter sobre la terra. El nostre dia de cada dia doneu-nos avui. I no permeteu que els fills de puta avortin l'amor, facin la guerra, ans deslliureu-nos d'ells pels segles dels segles, Vagina.

Anem...

I a la xarxa ja trobem la versió enregistrada en directe. Poema, per cert, ple d’ironia i mala bava i d’aquells que, fora de les vel·leïtats plebees que necessàriament l’han envoltat, fa pensar. Eterna Miquel!

Clara de Provença

@ClaradeProvença a néixer a Quart (Gironès) al segle XX. Va començar estudis relacionats en Política i en Llengua i Literatura. El 2005 es va traslladar a Londres i el 2010 va tornar al país ampliant estudis (Mitjans de comunicació) començant una intensa i combativa obra literària.