Buscar

Si tu em dius “sintaxi”, jo…

Anna Pineda
29 ene 2016
3 Min. de lectura

El dijous 4 i el divendres5 de fe febrer se celebrarà el III jornades GRoC, o sigui, l'ensenyament de la gramàtica en estudis multilingües. Enguany es faran a Barcelona (aquí l'enllaç per si en voleu més informació: http://www.edugroc.com/catal%C3%A0/jornades/jornades-2016). Per aquest motiu hem recuperat un article que la ingüista Anna Pineda va publicar a Núvol (http://www.nuvol.com/noticies/si-tu-em-dius-sintaxi-jo/) i que ara reproduïm.

Si tu em dius “sintaxi”, jo (subjecte) et (complement indirecte) parlaré (verb) d’etiquetes (complement de règim verbal o, si t’ho estimes més, complement preposicional). Sens dubte, etiquetar és una de les principals activitats del dia que, a classe de llengua, toca sintaxi. Vinga, analitza l’oració següent. Digues quina funció fan els elements subratllats. Ei, recordes quin truc has de fer servir per identificar el complement directe?

I els anys passen, l’alumne aprova el curs i més endavant supera la selectivitat, on li hauran plantejat preguntes d’extrema dificultat que consisteixen (per què no?) a posar etiquetes: Va, a veure si la saps: complement directe o indirecte? Tens el 50% de possibilitats!

El mateix alumne, no en dubteu, quan acabi la part de llengua de la selectivitat i comenci la de química o la de matemàtiques, ja tindrà temps de respondre preguntes amb enunciats complexos, ja tindrà temps de llegir plantejaments abstractes que el facin pensar. Mireu, per exemple, un trosset de l’examen de física de la selectivitat del juny passat:

Ep, això són ciències de les de veritat i, per tant, podem demanar als alumnes que facin raonaments tenint en compte diverses variables, podem demanar-los que treballin amb situacions que reflecteixen la complexitat del món estudiat per les matèries científiques. Podem, en definitiva, fer-los reflexionar.

Però… quan toca avaluar els coneixements de llengua, els alumnes, pobrets, ja faran prou si, per eliminació, encerten que allò que comença amb una preposició és, ves per on, un complement preposicional:

Davant d’aquesta situació, cada cop són més els professors de llengua que es pregunten per què, quan ensenyem llengua, no gosem presentar-la com un objecte digne d’estudi científic. Per què no convidem els alumnes a fer reflexió a partir d’un dels objectes del món natural que els és més proper, que els és més propi, que coneixen de manera innata només pel fet de ser persones. I si en comptes de fer-los posar etiquetes i memoritzar termes, els fem reflexionar?

En comptes de fer-los subratllar, com se sol fer, els complements directes de les oracions En Joan llegeix un llibre i El nen ha trencat un gerro, els podríem demanar, alternativament, que expliquin si veuen alguna diferència entre aquests dos exemples, i aleshores ells arribarien a concloure que no tots els complements directes són iguals (amb el verb llegir, es pot suprimir) i podrien establir generalitzacions a partir de dades observables.

O, també, en comptes de proposar-los, com se sol fer, que diguin quina etiqueta (categoria i funció) correspon al mot gairebé, els podríem demanar, més aviat, que expliquin per què podem dir gairebé mort però en canvi molt mort grinyola. I podríem després dir-los que afegissin algun context justificat on la segona opció podria ser acceptable (i així, de passada, allò del llenguatge poètic no els quedaria tan lluny).

Això són només dos exemples molt simplificats d’entre les moltíssimes propostes de canvi que, amb força i il·lusió, procuren fer realitat molts professionals de la llengua (des de professors de secundària fins a catedràtics d’Universitat, passant per editors de llibres de text i, en definitiva, filòlegs i lingüistes de procedència diversa). Persones que pensen –pensem– que és fonamental despertar en els alumnes l’actitud curiosa i inquisitiva envers la llengua, persones que confiem que els alumnes són capaços de reflexionar i fer raonaments complexos més enllà de les hores de física i de matemàtiques, persones que creiem que és indispensable tractar el llenguatge com un objecte plenament digne de ser estudiat científicament.

Els propers 4 i 5 de febrer, a la Universitat de Barcelona, hi haurà unes jornades per parlar de tot això. Tots hi sou benvinguts!

Anna Pineda és lingüista i investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós (Generalitat de Catalunya) al Centre national de la recherche scientifique (França)