Política i comèdia, just el que tenim.

Dissabte 9 de gener de 2016, 7 del matí. Les xarxes socials treien fum. Bons amics de JuntsxSí em desperten:

Estem al punt de tenir un bon acord signat amb les CUP, hem estat tota la nit en vetlla, negociant, això no obstant val la pena. Comencen així 48 intenses hores, en que la política pren el protagonisme.

Durant els últims 5 anys a Catalunya hem escrit de forma etèria i pragmàtica un nou llibre d’història, un llibre que ara tanca un important capítol. Ja en són uns quants els que hem escrit, alguns acabats amb NO!! Altres amb portes tancades i segellades i alguns més amb la sensació d’haver vençut. En aquest lustre és molta la il·lusió dipositada per una gran part de la ciutadania, i que últimament ha vist com s'esvaïa, poc a poc, dia a dia... amb un “no tranquil” o un acord que mai no acabava d’arribar. Per tant, un cop d’efecte in extremis com el d’ahir era el que podia tornar a aquesta gent l’esperança.

Una minsa explicació...

És necessari saber que per una banda JuntsXsí no és una formació homogènia, sinó transversal, és a dir, al seu interior conté diferents sensibilitats; gent de centre-dreta com Convergència, o democristians independentistes, (escindits d’UDC) -Demòcrates de Catalunya- també els socialistes que van abandonar el PSC perquè no es sentien unionistes -Moviment d’Esquerres Socialistes- o el Partit Polític que té com objectiu últim la independència: Esquerra Republicana de Catalunya. I encara els Independents com Llach, Casals, Forcadell i altres noms rellevants que van decidir formar-ne part.

Per altre banda les CUP+Crida Constituent és un moviment de base assembleària -Assemblees constituïdes per corrents populars sorgides de les bases populars, unes més dures i de caire comuniste, però mal anomenades radicals que d’altres més properes a moviments convencionals- Corrents com Endavant, Poble lliure, Arran, Col·lectiu Drassanes, Constituents, Corrent Roig... i així fins a 11 tendències diferents, totes amb la independència com a nexe d’unió. Ara bé són gent com qualsevol de nosaltres que treballa especialment pel món local i prioritzant les demandes socials. Juntament, Crida Constituent un grup de persones que va decidir donar suport a les CUP i presentar-se conjuntament a les eleccions del 27s. Vistes ambdues composicions s’entén que es vaticinés des d’un principi unes llargues i feixugues negociacions.

Negociació? Acords? Issues?

Ambdós Grups parlamentaris tenien clar que cedir era el més racional, ara també per ambdós, el més racional era que cedís l'altre. Això es traduïa en: Racionalitat individual: irracionalitat col·lectiva. I no, no podia ser. No es podia donar un escenari polític irracional davant una ciutadania racional, seriosa i esperançada. I va arribar el dia del o tot o res...

Cap a migdia d’ahir dissabte 9 de gener la notícia saltava a les xarxes i als mitjans de comunicació; l’acord era a tocar i tothom se’n feia ressò. Mentre dinàvem a un restaurant del Bages, la gent no parlava d’altra cosa. Els sorolls dels telèfons mòbils eren constants i els cambrers ens preguntaven si ja hi havia acord. En sortir, les ràdios tallaven les transmissions dels partits de futbol com el del Barça. Havia arribat el moment d’emetre un programa especial sobre el tema del dia: l’acord in extremis que ens proporcionaria un Govern català. Els “opinadors, tertulians...” feien cua per dir la seva a les diferents emissores radiofòniques, algun conductor de programa va mencionar que no hi cabrien a l’estudi radiofònic. No, el país no es va aturar, no obstant qui més qui menys, volia estar informat

Així doncs, ahir sens dubte va ser l’hora del President Artur Mas. El seu gest en favor del País ha tornat a deixar estorat al “Gobierno de España” i ha donat una lliçó al món polític espanyol, europeu i fins i tot més enllà. No en va, les CUP també han cedit investint un President de CDC, així com fent canvis a les seves files parlamentàries com a compliment de les demandes de JuntsXSí. Des d’ambdues candidatures s’han demanat disculpes a la ciutadania pels errors comesos i ara sí, després d’una investidura “exprés” ja tenim al 130 President de la Generalitat de Catalunya en marxa: Carles Puigdemont.

Al país seguirem expectants...

Gemma Dalmau és dona, mare, politòloga. Speechwritter. Màster en comunicació social i política. Andorrana i catalana. La podeu seguir a @gemmagdk