Enginyers de les lletres catalanes

ANDREU AVEL·LÍ COMERMA i BATALLA (Valls, 1842-Ferrol, 1917). Enginyer naval, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals. Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana (1873), que li donà un prestigi internacional. Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar. Publicà "Curso práctico de construcción naval" (1868). Seguí amb afecte el moviment catalanista i col·laborà a La Renaixença i La Pàtria Catalana. A Ferrol fundà l’orfeó "Aires da Minha Terra" i presidí l’ateneu local. També es llicencià en farmàcia (1873).

RAMON ROCA i SANS (Valls, 1850-Barcelona 1926). Enginyer industrial, emigrà a Buenos Aires, on col·laborà en L’Aureneta. S'establí definitivament a Barcelona el 1886. A Valls, fundà la revista La Pàtria Catalana (1880) i La Veu de la Comarca (1888). Publicà nombrosos reculls poètics ("Moneda de fadrí", 1892; "Breus consells", 1905; "Paper mullat", 1910, etc. ) i obres teatrals curtes com "Lo saltataulells" i "La xafardera", així com una monografia històrica sobre el santuari de Madona del Lladó (1894).

POMPEU FABRA i POCH (Barcelona 1868-Prada de Conflent 1948). Enginyer industrial, ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys (1902-11). Des de ben jove es decidí a estudiar la llengua catalana i a difondre la seva correcta utilització. Les seves contribucions tenien un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents. Autodidacte, els anys que passà a Bilbao pogué dedicar-se intensament a l’estudi de les obres dels grans romanistes del moment, que arribà a conèixer a la perfecció: en fou fruit la Gramática de la lengua catalana (1912) adoptada per l'IEC.

Nat a Barcelona el 1964, fill de mecànic i obrera industrial. Estudis primaris en una acadèmia de barri perquè el públic era una porqueria per a pobres. Institut Jaume Balmes, amb alguna gent normal i molts fills de falangistes. Historiador, féu el servei militar a València: primers intercanvis d'opinió amb franquistes de debò. A Barcelona van continuar els debats amb anticatalans de diversa mena, a la recerca d'una globalitat no genocida. El 1998 inicia la tesi sobre Llorens i Barba cultura i política a la Catalunya del XIX (que llegeix el 2006). Primeres publicacions de llibres i articles. El 2007 es va traslladar al Penedès, on treballa, viu i publica coses com "Els generals del 36" (2014) i, en preparació, "Mancomunitat i ciència" (Afers).